Ara que tothom parla del futur de les pensions públiques, cal fer esment a alguna de les recomanacions del Pacte de Toledo (1995) que s'està duent a terme des de fa temps: els plans de pensions privats. També la Unió Europea (directiva 2003/41) considera que els plans de pensions d'ocupació seran un complement cada vegada més important.

Ens referim als plans de pensions d'ocupació, aquells plans privats en què el promotor és l'empresa o una administració pública i els beneficiaris són els treballadors i les treballadores de l'empresa o el personal empleat públic de l'administració promotora. Perquè obrir plans de pensions d'ocupació (d'empresa) suposa que els sous que s'hi destinen no incrementen la massa salarial i –per tant– no cotitzen i no ingressen a la caixa de la Seguretat Social.

És més greu quan l'empresa promotora és una administració pública. Per exemple, tots els departaments de l'Administració General de l'Estat són promotors d'un pla de pensions per al seu personal empleat públic des del 2004. I és que l'Estatut bàsic de l'empleat públic (2007) –negociat prèviament amb CCOO, UGT i CSIF– regula en l'article 29 el que anomena retribucions diferides, enteses com aportacions a plans de pensions per suplir part de les jubilacions del personal empleat públic.

En l'actualitat el nombre d'administracions o entitats públiques promotores de plans de pensions és considerable. Des del 2012 aquestes administracions no hi podien aportar doblers ja que –per mor de la crisi i les mesures de control de la despesa– les lleis de pressuposts de l'Estat ho prohibien. Ara, amb el II Acord de "millora" de l'ocupació pública de 9 de març d'enguany (signat per CC OO, UGT i CSIF) s'aixeca aquesta prohibició i aquestes administracions podran tornar aportar doblers públics a aquests plans de pensions.

Tots els sindicats hem d'apostar de manera decidida per les pensions públiques. UGT i CC OO han de tornar enrere el camí paral·lel que estan fent amb els plans de pensions privats d'empresa a les administracions públiques i –sobretot, i el que és més sagnant– no han de tenir interessos empresarials en la gestió d'alguns d'aquests plans de pensions d'empresa, en el marc de l'entitat gestora de plans Gestión de Previsión y Pensiones, EGFP, SA. Aquesta és l'empresa de la qual CC OO (20%) i UGT (20%) són accionistes, juntament amb BBVA (60%), i que es dedica a gestionar plans de pensions d'ocupació.

Aquesta empresa gestiona a 59 plans de pensions d'empreses privades (Mahou, San Miguel, Viesgo Enagás, Ercros, Nuclear Ascó-Vandellós, Repsol...) i d'administracions o empreses públiques (Agencia de Medioambiente y Agua de Andalucía, Administració General de l'Estat, Radiotelevisión Española, Diputación Provincial de Sevilla i ajuntament de Barcelona). També gestiona el pla de pensions de la pròpia Confederació Sindical de CC OO i altres tan cridaners com BBVA Canal de Isabel II.

A l'exercici 2016, els comptes anuals registrats donaven un benefici a repartir entre els accionistes (CC OO, UGT i BBVA) de 7.201.254,16 euros; el patrimoni gestionat fou de 6.774,64 milions d'euros i l'empresa va ingressar 11.782.648,12 euros en concepte de comissions de gestió dels plans de pensions. Recordam que els plans de pensions poden tenir variacions positives o negatives al llarg de la seva existència però que les comissions de gestió són anuals i mai negatives.

Des de l'STEI Intersindical no admetem de cap manera que es puguin destinar doblers públics a productes financers d'estalvi i de risc, com són els plans de pensions, perquè entenem que aquestes decisions s'han de prendre des de l'esfera privada de cadascú. Aportar doblers públics finalistes a plans de pensions i que no vagin a la massa salarial no fa cap bé a la malmesa caixa de la Seguretat Social.

O apostam per les pensions públiques o per les pensions privades. Des de l'STEI Intersindical ho tenim clar: volem pensions públiques dignes.

 

Miquel Gelabert, Secretari general de l´STEI Intersindical, en nom de la Comissió Executiva

 

Diario de Mallorca | 28 de març 2018