tit mandala engranatgesPrimer de Maig de 2022

Manifest

Tots els àmbits de la nostra vida estan interrelacionats. En tenim proves irrefutables, que vivim i patim de manera intensa i cíclicament en el temps. El darrer cicle es va iniciar el 2020. Sens dubte, la crisi sanitària de la covid-19 ha donat pas a una crisi socioeconòmica que afecta directament les relacions laborals i tot el marc laboral en general. I la guerra a Ucraïna —a més de la conseqüència humanitària— també provoca una crisi socioeconòmica: han apujat els preus de molts productes de consum i ha disminuït fort el poder adquisitiu de la classe treballadora. Tanmateix, quan parlam de guerra i de crisi humanitària, no podem obviar que hi ha, almenys, una vintena més de guerres en el món.

A les Illes Balears, territori insular i dependent del turisme, patim els efectes del lliure mercat del sistema capitalista. La pressió per la demanda de no residents i la gentrificació fan gairebé impossible accedir a un habitatge. També és per aquest motiu que manca personal per a aquesta temporada turística que ja s’ha iniciat. A banda d’això, la cistella de productes bàsics té un preu que la fa inabastable per a grans capes de la població.

Però també ens afecta, com a problema d’abast mundial que no és conjuntural sinó estructural, el canvi climàtic provocat per l’activitat humana en el món al llarg dels anys. Un canvi climàtic que, en un territori insular com el nostre, tendrà efectes devastadors i irreversibles.

Per això, la classe treballadora no es pot desentendre de l’esdevenir de tots els àmbits que l’afecten, perquè la situació sociopolítica, econòmica, social i mediambiental condicionen el nostre àmbit laboral.

Vivim en unes illes fràgils des del punt de vista natural però també des del punt de vista polític, amb poc pes a les Corts i amb una visió no centrada de la nostra realitat. L’infrafinançament autonòmic també és una mostra de la poca consideració del govern espanyol cap a les Illes Balears, situació que no es produeix amb l’altre territori arxipèlag de l’estat, les Illes Canàries.

En el terreny laboral, s’ha aprovat una mal anomenada “reforma laboral” amb el gran objectiu de disminuir la temporalitat en el treball. Hi ha hagut unanimitat entre els negociadors d’aquesta modificació de la normativa laboral: CEOE, UGT, CCOO i el govern espanyol. El temps serà el jutge que donarà la raó a qui defensa o qui dejecta aquesta nova normativa. Però, pel que fa a les Illes, diuen que més de 13.000 eventuals del sector turístic han passat o passaran a fixs discontinus. Cal tenir present que
—abans d’aquesta modificació laboral— la gran majoria de contractes temporals en l’àmbit privat eren en frau de llei. A tot estirar, aquesta modificació el que fa és regularitzar massivament una situació en frau de llei, atès que, de facto, aquests treballadors i treballadores ja són fixos.

Tanmateix, avui en dia, si et declaren fix no pots tirar coets: acomiadar qualcú surt extraordinàriament barat i les empreses tenen moltíssimes facilitats per als ERTO. El futur professional continua marcat per la precarietat i la figura del treballador pobre. Les estadístiques no poden maquillar la realitat.

I la major part de mesures substancials de la reforma laboral del 2012 es manté intacta. No s’han recuperat els salaris de tramitació, que eren una eina de protecció del personal i de coerció de les empreses a l’hora d’iniciar un plet per acomiadament. Tampoc s’han recuperat els 45 dies d’indemnització.

Una altra mesura que es manté és que els convenis d’empresa poden acordar condicions laborals (excepte les retributives) per davall dels convenis del sector. Això desprotegeix el personal d’una empresa. També es manté la màniga ampla que té l’empresa per a declarar acomiadaments objectius per motius econòmics, d’organització o per raons tècniques i la facilitat en procedir als ERTO, també per aquests motius.

Mentrestant, el jovent que s’incorpora al mercat de treball està obligat en massa casos a treballar com a fals autònom. No s’exerceixen els controls necessaris per obligar les empreses de l’anomenada “nova economia” a donar d’alta a la seguretat social i fer un contracte de treball a les seves plantilles. Això deixa la porta oberta a abusos de tot tipus. Precarietat gravada a foc damunt la pell de la classe treballadora del futur.

A banda d’això, de cada cop debiliten més el sistema públic de pensions, que —amb la participació activa del govern progressista de l’estat— s’aboca al negoci de les entitats financeres mitjançant la privatització.

Amb tot aquest panorama, només amb uns serveis bàsics públics, universals i de qualitat podem fer front amb garanties d’èxit a aquestes contingències adverses que es donen en un marc capitalista que fomenta l’individualisme, la desigualtat, el consum desmesurat, l’espoli de recursos naturals, la contaminació i la competència.

Les guerres en el món, l’encariment de la vida, la inacció dels governs, la passivitat davant la crisi climàtica greu, la xacra de la violència masclista, els retrocessos en drets i llibertats, l’auge de l’extrema dreta i la desmobilització social generalitzada, marquen l’excepcionalitat d’aquest Primer de Maig. Però la classe treballadora és el principal motor per a revertir aquesta situació extrema.

Per això, i per a canviar de rumb, cal que cadascú faci una reflexió personal, en el sentit que només des de la col·lectivitat de la classe treballadora es pot canviar aquest rumb, només des de la lluita col·lectiva s’han assolit objectius; perquè cal tenir ben present que el sistema capitalista fomenta l’individualisme per a restar la gran força que té un col·lectiu que comparteix objectius i accions. No caiguem en el parany ben planificat que ens paren els poders fàctics per a dividir i individualitzar el que ha de ser la lluita conjunta de la classe treballadora.

Per tot això, l’STEI Intersindical fa feina per un sindicalisme de classe per a recuperar drets. Per això, celebram aquest Primer de Maig.